Coves d'Artà
Història
Més informació sobre la història de les Coves d'Artà
El primer plànol detallat de la caverna el va elaborar Pere d'Alcàntara Penya l'any 1862, i es va publicar diverses vegades durant els decennis següents en obres monumentals com la de Sabastián Gay i Baltasar Champsaur (1885) titulada Àlbum de les Coves d'Artà i Manacor.
Durant la segona meitat del segle XIX, la cova va assolir un prestigi a escala europea considerable, gràcies a les visites i les descripcions de personatges molt diversos: els científics alemanys H. A. Pagenstecher i R. W. Bunsen (1865), l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1884) o els viatgers i exploradors francesos Gaston Vuillier (1888) i Edouard-Alfred Martel (1896)
La gran escalinata d'accés es va construir l'any 1860 amb motiu del viatge a Mallorca de la reina espanyola Isabel II, tot i que mai no va visitar la cova. El rei Alfons XIII va visitar les Coves d'Artà l'any 1904.
A partir de la dècada del anys 1960, les Coves d' Artà es van incorporar al fenòmen del turisme que es va produir a Mallorca, contribuint decisivament a l' oferta turística basada en el mitjà natural de l' illa.
Tenint en compte las grans dimensions de l'entrada natural de la cova, que és visible des de molts punts de les rodalies, alguns autors han situat a les Coves d'Artà llegendes relacionades amb l'ús com a refugi per a la població musulmana després de la conquesta cristiana de l'any 1229.
Altres llegendes situen a la cova l'existència d'ermitans que serien els responsables del nom històric de la cavitat, ja que antigament era coneguda com a Cova de l'Ermita o Coves de s'Ermita.
Més endavant, aquest nom va caure en desús a favor del nom de la vila que hi ha no gaire lluny de la cova. No obstant això, tot i la denominació que han rebut, les Coves d'Artà es troben actualment al terme municipal de Capdepera.
A banda de l'interès científic de la cova, la majestuositat i els valors estètics sempre han captivat a artistes i literats. Cal destacar el poema de l'escriptor mallorquí Miquel Costa i Llobera, que situa en aquesta cova la llegenda de la sacerdotessa Nuredduna a l'obra La deixa del geni grec (1900). En aquesta llegenda se'ns parla dels intercanvis culturals al Mediterrani durant l'antiguitat clàssica. Els versos, tan inspirats, ressalten el caràcter d'intemporalitat d'aquest fenomen geològic que són les Coves d'Artà.
«Per un batec de l’ansia amb què ton cor expira daríem les centúries de calma que tenim»
La deixa del geni grec (1900)
Llegir l'article
video
cuevas de arta